Els humans van utilitzar per primera vegada el principi del fil per mesurar la longitud dels objectes al segle XVII. El 1638, W. Gascogine, un astrònom de Yorkshire, Anglaterra, va utilitzar el principi del fil per mesurar la distància de les estrelles. Més tard, l'any 1693, va inventar una regla de mesura anomenada "micròmetre calibre".

Es tracta d'un sistema de mesura amb un eix roscat unit a un volant giratori en un extrem i mordasses mòbils a l'altre. Les lectures de mesura es poden obtenir comptant les rotacions d'un volant amb un dial de lectura. La setmana del dial de lectura es divideix en 10 parts iguals, i la distància es mesura movent la pinça de mesura, que realitza el primer intent de l'ésser humà per mesurar la longitud amb la rosca del cargol.

Els instruments de mesura de precisió no estaven disponibles comercialment fins a la darrera part del segle XIX. Sir Joseph Whitworth, que va inventar el famós "fil de Whitworth", es va convertir en la figura líder en la promoció de la comercialització de micròmetres. Brown & Sharpe de l'American B&S Company van visitar l'Exposició Internacional de París celebrada el 1867, on van veure per primera vegada el micròmetre Palmer i el van portar als Estats Units. Brown & Sharpe van estudiar acuradament el micròmetre que havien portat de París i li van afegir dos mecanismes: un mecanisme per a un millor control del cargol i un bloqueig del cargol. Van produir el micròmetre de butxaca el 1868 i el van portar al mercat l'any següent.

Des d'aleshores, la necessitat de micròmetres als tallers de fabricació de maquinària s'ha predit amb precisió, i els micròmetres adequats per a diverses mesures s'han utilitzat àmpliament amb el desenvolupament de màquines eina.